El temps és una idea independent de la percepció humana, sembla que el podem experimentar gràcies al rastre que deixa en nosaltres, que crea en la nostra memòria la visió de la vida i el passat, així com també ens permet imaginar el futur, però encara que no existíssim, el canvi, que es el motor del temps, succeiria i com a conseqüència, també el temps. Si diem que el temps no depèn de l’ésser humà podríem afirmar l’existència d’un temps universal del qual l’ésser humà pot experimentar una minúscula part, que seria el temps vital.
El temps és el canvi constant del que ens envolta i de nosaltres mateixos, aquest canvi, no s’atura i per tant podríem negar la existència del present, sembla doncs, que el temps es divideix en passat i futur i que el present és únicament un nexe d’unió, ja que en produir-se un canvi allò que és, deixa de ser immediatament i espera el que serà, per tant, el present no existeix.
L’ésser humà percep des de bon principi que existeix un temps infinit, un temps universal però sap que d’aquesta línia infinita, només experimentarà un segment infinitesimal, que serà el que anomenarà vida. La vida per a l’ésser humà i per a qualsevol ésser viu s’inicia quan el rellotge comença a fer voltes i s’acaba quan aquest s’atura, per aquest motiu durant el temps que se’ns ha atorgat per atzar, natura o déu, ens dedicarem a invertir el nostre temps. Això farà que el més important durant la nostra existència sigui administrar el temps correctament amb l’únic objectiu de ser feliç fins que el nostre temps s’acabi i la nostra vida culmini al punt màxim de felicitat.
“¿Amas la vida? No desperdicies el tiempo,
porque es la sustancia de que está hecha”
Benjamin Franklin
Alex Arjona Navarro
2n Batxillerat B