Jo sé la veritat, creu-me! Aquesta expressió és utilitzada moltes vegades per la humanitat, però realment allò que creiem que sabem és veritat? Realment tot el que veiem és veritat? Potser hi ha un geni maligne com creia Descartes que ens fa creure que les coses són evidents i verdaderes com les matemàtiques, potser tot el que vivim és una imatge equivocada, falsa, amagada sobre una realitat verdadera, qui ho sap?
Quan sabem que una persona està en possessió de la veritat? Nosaltres pensem que hi està perquè creiem que nosaltres mateixos sabem la veritat però no perquè sigui una veritat evident, ja que aquesta no existeix.
Moltes persones, diferents cultures i molts animals veuen les coses des d’una altra perspectiva, de diferent manera, i llavors, qui té raó sobre què és la veritat real?
El que per a nosaltres pot semblar verdader per una altra cultura no ho és. Llavors què creiem que nosaltres estem en la possessió de la veritat i els altres no?
Quan estem en possessió de la veritat creiem que la nostra intel·ligència ha raonat d’una manera per arribar-hi, però realment podem afirmar que hem arribat a conèixer la veritat?
Ningú sap si tot el que estem vivint és un somni del qual no despertem o una il·lusió la qual no és real...
Descartes creia que ell existia perquè dubtava, al dubtar pensava, i al pensar existia, “Penso per tant existeixo”; però realment Descartes arribava a la veritat amb aquesta afirmació i les seves creences com a filòsof? Aristòtil, Plató, Descartes, Kant... Diferents filòsofs han compartit molts temes en comú i cadascú exposava la seva creença, i doncs, qui realment està més a prop de la veritat?
És aquí, quan ens adonem que ningú sap la veritat real de les coses ja que tothom pot estar en possessió de la veritat i no estar-hi al mateix temps al haver-hi diferents punts de vista i perspectives.
Al fer-nos diferents preguntes ens anem adonant que no sabem tant de la veritat de les coses com creiem que sabíem, que no es pot dir tant fàcilment que algú té raó o que algú sap la veritat ja que segur que aquesta veritat es pot refutar, per tant, la veritat és molt relativa i mai sabrem els factors que poden influir en nosaltres per fer-nos creure que una cosa és certa.
Quan sabem que una persona està en possessió de la veritat? Nosaltres pensem que hi està perquè creiem que nosaltres mateixos sabem la veritat però no perquè sigui una veritat evident, ja que aquesta no existeix.
Moltes persones, diferents cultures i molts animals veuen les coses des d’una altra perspectiva, de diferent manera, i llavors, qui té raó sobre què és la veritat real?
El que per a nosaltres pot semblar verdader per una altra cultura no ho és. Llavors què creiem que nosaltres estem en la possessió de la veritat i els altres no?
Quan estem en possessió de la veritat creiem que la nostra intel·ligència ha raonat d’una manera per arribar-hi, però realment podem afirmar que hem arribat a conèixer la veritat?
Ningú sap si tot el que estem vivint és un somni del qual no despertem o una il·lusió la qual no és real...
Descartes creia que ell existia perquè dubtava, al dubtar pensava, i al pensar existia, “Penso per tant existeixo”; però realment Descartes arribava a la veritat amb aquesta afirmació i les seves creences com a filòsof? Aristòtil, Plató, Descartes, Kant... Diferents filòsofs han compartit molts temes en comú i cadascú exposava la seva creença, i doncs, qui realment està més a prop de la veritat?
És aquí, quan ens adonem que ningú sap la veritat real de les coses ja que tothom pot estar en possessió de la veritat i no estar-hi al mateix temps al haver-hi diferents punts de vista i perspectives.
Al fer-nos diferents preguntes ens anem adonant que no sabem tant de la veritat de les coses com creiem que sabíem, que no es pot dir tant fàcilment que algú té raó o que algú sap la veritat ja que segur que aquesta veritat es pot refutar, per tant, la veritat és molt relativa i mai sabrem els factors que poden influir en nosaltres per fer-nos creure que una cosa és certa.