Lidia Torres - 2n Batxillerat A


“La veritat us farà lliures”. Quantes vegades ens han dit aquesta frase? Moltíssimes. Vivim la nostra vida proclamant als quatre vents que volem sinceritat, la veritat sobre tot el que ens envolta i ens importa. Cerquem la veritat en la nostra parella, els amics, la família, fins i tot la volem de part dels medis, de les religions...però nosaltres la donem? Som sincers? M’atreviria a afirmar que no hi ha ningú al món que no hagi dit mai una mentida. Llavors, perquè defensem tant un ideal que ningú segueix?

De totes formes, la veritat no és generalitzada, pot ser que una mateixa creença sigui veritat per algunes persones i una mentida per altres, podríem dir que és relativa. D’aquí partim per tocar el tema de les mentides piadoses. Com seria un món on tothom digués la veritat en totes i cadascuna de les situacions que es donen a la nostra vida? Potser hi hauria més patiment i malestar. Alguna que altra “mentida per omissió” pot ser molt perjudicial per nosaltres i els que ens envolten, però la veritat no ens garanteix la tranquil•litat, la desaparició de prejudicis o evitar cometre errors. Tal com deia William Shakespeare: “A l’amistat i a l’amor s’és més feliç amb la ignorància que amb el saber”. Llavors, perquè jutgem a una persona quan aquesta oculta la veritat? Jo diria que manifestar la veritat és acceptar un compromís amb tu mateix, tu decideixes agafar un camí o un altre.
 
També hi ha gent que no accepta la veritat de sí mateix i prefereix viure una mentida, per evitar sofriment. A més, com podem estar segurs de que alguna cosa és realment veritat? A no ser que tu mateix ho experimentis, ho vegis...pots estar segur d’alguna cosa? Pot ser que t’ho asseguri algú que té la teva plena confiança però, pots estar cent per cent segur de que allò és cert? D’aquesta situació si es pot treure la veritat de que confies en aquella persona. Així doncs, la veritat és com són les coses, però no podem saber si allò és cert, només podem estar segurs que allò és veritat per a nosaltres, perquè ho interpretem així. Per això no podem accedir a una veritat independent de qui la interpreta o qui la observa, la veritat sempre va lligada a la percepció de la persona. El que hem de cercar no és la veritat absoluta, sinó la nostra veritat.