Els ulls em negaven l'evidencia, és ella, evidentment, és ella, besant a un altre. Els meus sentits comencen a fallar, no sento res, la vista es torna borrosa, començo a perdre l'equilibri.
Ella, mentre besa el coll del noi, em veu, aparta la vista, torna a mirar, i jo, plantat allà al mig com un estaquirot no sé que fer, estic paralitzat, de ràbia, de tristor, de gelosia, de por.
Que faig, jo, jo la necessito.
Sense pensar-ho, arrenco a córrer entre la gentada, obro els ulls, només veig llàgrimes, desapareix-ho de la festa i em dirigeixo a casa.
Arribo a casa, estic sol.
- Ahhhh!
- Que passa Nil?
- Qui ets?
- Sóc tu.
- I que vull?
- Tu sabràs.
- Per que he marxat de la festa?
- Perquè tenim por de perdre-la.
- He fet bé?
- No, l'has perdut al marxar de la festa!
Jo... jo tenia tanta por de seguir veient-la amb ell, com més la mirava més m’adonava que el que estava passant era real, era vertader, era tant verídic com la vida mateixa, tant cert com que l’havia d’oblidar si no em volia consumir.
Quan vaig relaxar-me vaig repetir la seqüència mentalment, no hi havia dubte, jo, jo els havia vist, no era una imaginació meva, els meus sentit m’avalaven, la meva vista no m’hauria enganyat, no d’una manera tant cruel, no d’una manera tant cruel com la veritat.
Ella, mentre besa el coll del noi, em veu, aparta la vista, torna a mirar, i jo, plantat allà al mig com un estaquirot no sé que fer, estic paralitzat, de ràbia, de tristor, de gelosia, de por.
Que faig, jo, jo la necessito.
Sense pensar-ho, arrenco a córrer entre la gentada, obro els ulls, només veig llàgrimes, desapareix-ho de la festa i em dirigeixo a casa.
Arribo a casa, estic sol.
- Ahhhh!
- Que passa Nil?
- Qui ets?
- Sóc tu.
- I que vull?
- Tu sabràs.
- Per que he marxat de la festa?
- Perquè tenim por de perdre-la.
- He fet bé?
- No, l'has perdut al marxar de la festa!
Jo... jo tenia tanta por de seguir veient-la amb ell, com més la mirava més m’adonava que el que estava passant era real, era vertader, era tant verídic com la vida mateixa, tant cert com que l’havia d’oblidar si no em volia consumir.
Quan vaig relaxar-me vaig repetir la seqüència mentalment, no hi havia dubte, jo, jo els havia vist, no era una imaginació meva, els meus sentit m’avalaven, la meva vista no m’hauria enganyat, no d’una manera tant cruel, no d’una manera tant cruel com la veritat.