“Quienes buscan la verdad merecen el castigo de encontrarla”
Santiago Rusiñol
Els homes estem marcats per a la veritat, en el fons tots voldríem saber la veritat de totes les coses, si realment allò que ens envolta és real o vivim en una mentida. Tot i així, molts de nosaltres prefereixen quedar-se al marge de tot i seguir vivint la vida sense qüestionar-se tot el del seu voltant.
Vivim envoltats de mentides, i com a conseqüència, ha arribat un punt on ens hem conscienciat que dir la veritat no ha de ser sempre una prioritat, que a vegades la veritat no és sempre la millor opció, que a vegades fa mal i que sovint preferim escoltar una mentida a la veritat verdadera.
“La millor de les mentides o la pitjor de les veritats”. Ens conformem amb escoltar allò que volem saber, preferim viure enganyats per por de descobrir alguna cosa que canviï la nostra vida.
Algunes vegades la veritat són relacions doloroses que aquell que les rep en la seva ànsia per trobar-la, no ha reflexionat que potser era millor quedar-se a la ignorància. Altres vegades, la veritat ens omple d’alegria, tot i que no a tots ens contenta, ja que cadascú té la seva “pròpia veritat” i és molt difícil compartir-la.
Nosaltres mateixos som plenament conscients quan alguna cosa és veritat, i que si en algun moment desconfiem de quelcom, és perquè sabem que darrere de tot allò hi ha alguna cosa que no és com ha de ser. Quan hem de buscar la veritat, significa que allò que busquem és alguna cosa amagada, que segurament, no ens agradarà o serà diferent a allò que ens esperàvem.
Tendim a dir sempre el que creiem que aquella persona vol sentir, ja que si diguéssim sempre la veritat, segurament els hi faríem més mal que benefici. Tot i que altres vegades, som nosaltres mateixos els que necessitem alliberar-nos i necessitem compartir la veritat amb els altres.
Perquè tot reflexionem una mica en hauríem de fer la següent pregunta: Tots desitgem la veritat, però tots estem segurs de voler-la?